Pau Capdevila CasesCup del Museu Fenosa · 14.12.2024 - 29.02.2025
El discípulo amado
2022 · 57.00 · Àudio
El discípulo amado és un documental sonor amb vocació artística i política que tracta els vincles entre les persones de la diversitat sexual i el món espiritual i religiós. L’obra es construeix principalment a través de la figura del testimoni oral, concretament, amb els registres de set persones, acollint la pluralitat d’identitats de gènere i orientacions sexoafectives a més de contexts espirituals, geogràfics i culturals molt dispars.
Més enllà d’una proposta merament narrativa i verbal, el documental treballa amb material sonor heterogeni, servint-se del so sintetitzat, el registre de texts sagrats, el paisatge sonor o la música. Tot això sota una voluntat d’explorar els recursos creatius i les discursives que permet el muntatge per abordar les poètiques pròpies del gènere.
Per què documental sonor?
El documental sonor es revela com un marc idoni on conjugar art i missatge sociopolític, oferint la possibilitat de convivència de l’exercici estètic i formal amb l’explicitat del missatge verbal. La mateixa naturalesa del gènere -sonora i de llarga duració- condueix a l’oient des d’un primer moment a l’experiència immersiva, permetent instaurar un diàleg actiu prolongat en el temps i fonamental per desencadenar la creació i assimilació de processos reflexius.
La particularitat de la matèria sonora possibilita una convivència única dels documents, que poden veure's, per exemple, juxtaposats, solapats, establint interaccions dinàmiques, presentant jerarquies, entrant en comparativa o recontextualitzant-se recíprocament. D'aquesta capacitat de joc es desprenen poètiques pròpies com poden ser la fractura de l'espai temporal (possible gràcies a la cohabitació de documents distants en el temps) o la coexistència de versions testimonials, tant en sincronia com en divergència. La pluralitat d'enfocaments i de formes documentals sonores atorguen al gènere una gran aptitud per a un acostament a la realitat ampli, complet i multivocal.
Tanmateix, i obviant una multitud d’aspectes que en podríem exposar aquí, la possibilitat de treballar amb el registre del testimoni oral és un dels pilars determinants del documental sonor i el qual dona un component ètic respecte al mode d’acostament i representació de les realitats capturades. La qualitat de testimoni ens acosta a la dimensió humana, actuant plenament en el fet sociopolític i constatant l'impacte d'una problemàtica sobre les persones. Atendre el testimoni implica visibilitzar-lo, donar-li veu i humanitzar la lluita. La possibilitat d'incloure aquesta figura directa resol la controvertida acció de parlar per l'altre: l’artista/documentalista ja no assumeix el seu paper, sinó que li lliura el micròfon. Acostar-se únicament des del fet sonor, a més, dona pas a la dimensió de l’anonimat, fet que propicia, entre d’altres, l’absència de prejudici o la proximitat humana amb l’oient. Més enllà del component verbal, el documental sonor obre a l’artista un univers extraordinàriament versàtil per explorar el discurs narratiu també des del so. La concepció de l’obra és en primera instància la d’una peça sonora, buscant en tot moment la formalitat i l’exercici estètic. L’atmosfera final serà resultat de l’acurada tria del material emprat, el seu color, el treball de la textura, el ritme del transcurs, les correspondències entre els elements o els recursos de l’espacialitat, entre tants d’altres.
Sobre la temàtica
De la mateixa manera que l'orientació sexoafectiva o la identitat de gènere, la inclinació espiritual d'una persona no és un aspecte sobre el qual un decideixi. Si bé l'educació dins d'una família o un entorn actiu en l'exercici espiritual pot promoure aquesta inclinació en una persona, a vegades és una forta crida espontània a la realització espiritual la que irromp en la vida d'alguns.
Encara que aliena a moltes persones, la realitat religiosa (diferenciem religió i espiritualitat) és encara causant d'un gran sofriment en les persones de la diversitat sexual, ja sigui pels casos de repudi familiar i comunitari en el qual es poden trobar alguns o bé pels conflictes despertats en un mateix, com pot ser la dura càrrega de la idea de pecat. Però, lluny de buscar casos particulars, cal recordar com encara avui la societat i la seva cultura porta impregnada d’arrel l’herència de tota una tradició dogmàtica religiosa que ha articulat els posicionaments col·lectius, establint una norma acceptada i un rebuig a tot allò que s’escapa d’ella.
Més enllà dels conflictes externs que les premisses religioses han provocat, els més dolorosos han estat els conflictes interns. Però el mateix desencadenant dels pitjors malsons és, a la vegada, pilar per a sustentar la vida, acceptació i pau interna. Hi ha qui ha transcendit les interpretacions espirituals adaptades per l’home i la conversió de les ensenyances en estructures institucionalitzades de poder, arribant a sentir la seva condició LGTBIQ+ i espiritualitat com a experiències integrades. Entendre el missatge fonamental d’Amor que qualsevol tradició espiritual ha predicat impossibilita els marcs socials i polítics d’exclusió i discriminació. La justificació d’aquests últims mai neix d’una comprensió del primer.
Pau Capdevila Cases
Pau Capdevila Cases (Juneda, Lleida, 1997) es gradua al Conservatori Municipal de Lleida i al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid en l’especialitat d’interpretació de guitarra clàssica. Posteriorment, realitza el Máster en Art Sonor per la Universitat de Barcelona.
Constantment compagina l’activitat pedagògica amb la musical, l’art sonor i la investigació teòrica en projectes de variada naturalesa, dins de la música contemporània, l’experimentació i la improvisació tant des de la faceta com a guitarrista com des de la veu i l’ús de diversos instruments. S’interessa sovint en explorar les possibilitats de la presentació en viu per a públics reduïts i, en l’últim any, explora amb entusiasme les sessions de so enfocades als estats alterats de consciència. Du a terme també puntualment incursions dins de les arts escèniques i la poesia.
Dins de l’àmbit musicològic, assumeix actualment el projecte de tractament del Llegat Emili Pujol de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, músic a qui ha dedicat gran part de la tasca d’investigació al llarg dels anys i del qual se n’ha guardonat algun dels seus treballs.
